.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre de Jeremies

En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vestit i vés a dir-los tot el que et manaré. No tinguis por d’ells, si no, seria jo, qui te’n faria tenir.
Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l’oracle del Senyor.»

Jr 1,4-5.17-19

Salm Responsorial

R. Els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu.

En vós m’emparo, Senyor,
que no en tingui un desengany. 
Deslliureu-me, traieu-me del perill, 
vós que sou bo; escolteu i salveu-me. R 

Sigueu el meu castell de refugi, 
la meva roca salvadora. 
Déu meu, traieu-me de les mans de l’injust. R

Vós sou la meva esperança, Déu meu, 
he confiat en vós, Senyor, des de petit. 
Vós em traguéreu de les entranyes de la mare, 
acabat de néixer em vaig emparar en vós. R

D’un cap a l’altre del dia 
els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu;
m’instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable R

Sl 70,1-2, 3-4A.5-6AB.15AB I 17 (R.:15A)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, [interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran.
Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.]
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat.
Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens raonava com els nens; però d’ençà que sóc un home, ja no m’és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si hi veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l’amor és el més gran.

1Co 12,31-13,13

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.» Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix”: hem sentit dir el que has fet a Cafarnaüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares.»
Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria.»
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.

Lc 4,21-30

"El qui estima ho suporta tot"

Ens costa a tots deseixir-nos de les nostres idees prefabricades. Com pot parlar Déu a través d’una persona normal i corrent? Això no pot ser! Per això, com veiem a l’Evangeli el conciutadans de Natzaret no volen creure en Jesús: Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquestes paraules de gràcia. Deien: No és el fill de Josep, aquest? No volen creure, en últim terme, en l’encarnació! Aquell home jove, que coneixien des de petit no pot ser l’enviat de Déu, el que faci realitat les promeses de la Paraula de Déu. Ens cal la fe! Creure en Déu i en els seus enviats, cosa que van fer tant aquella viuda de Sarepta (pagana) que va acollir Elies, com el leprós de Síria Naaman (també pagà) que va creure en Eliseu. En canvi, no van tenir fe ni les altres viudes ni els altres leprosos d’Israel, per això no van ser socorreguts. Aquesta denúncia de la manca de fe de molts del poble d’Israel i aquesta lloança de la fe d’uns pagans porta a què els qui eren a la sinagoga el traguessin del poble i el duguessin cap a un cingle de la muntanya per estimbar-lo. No ens agrada escoltar la veritat, reconèixer la nostra manca de fe. Però ell se n’anà passant entremig d’ells. Jesús no té por de dir la veritat. En ell es realitzen les paraules de Jeremies: Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho hem vist a l’Evangeli. A la segona lectura el magnífic himne de sant Pau: l’amor ha d’acompanyar la fe: Si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes però no estimés, no seria res. Però aquest amor és exigent: El qui estima és pacient, no és presumit... no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud... ho suporta tot... Jesús és el model suprem d’aquest amor. No va tenir en compte el desig criminal dels qui eren a la sinagoga sinó que va continuar predicant i donant la vida per tots ells i per nosaltres. Jesús, model d’amor pacient.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES